Comencem aclarint algunes falses creences sobre la meditació... Meditar no és deixar la ment en blanc, ni deixar de pensar, no cal total quietud, no és relaxar-se (tot i que pot ser un dels seus efectes), no és difícil, ni requereix gaire temps, ni gaire esforç... Meditar té més a veure amb entrenar l'atenció, amb aprendre a adonar-se'n del que pensam, del que sentim (sentiments i cos), amb ser conscient de sí mateix/a, amb experimentar el món des de sí mateix/a, amb entrenar l'actitud per acceptar el que som i el que ens passa (que no és el mateix que resignar-se'n)... 

Però a partir de la meva experiència amb la meditació (individualment i en grup) he pogut comprovar que hi ha tantes experiències de la meditació com persones:

• Algunes persones expressen que la tenen com a una eina per a reduir l'estrès i l'ansietat.
• Altres que a través de la meditació han aconseguit augmentar la seva capacitat de concentració, de focalitzar-se en allò que realment volen aconseguir, i això els ha duit a un major èxit en els seus objectius personals, acadèmics o professionals.
• També hi ha qui ha experimentat una millora en les seves relacions amb les altres persones i amb sí mateix/a, fruit d'un major autoconeixement i del desenvolupament d'empatia/compassió que li ha duit la meditació.
• Hi ha persones que senten que li ha duit una major capacitat de disfrutar de les experiències de la vida, gràcies a haver entrenat l'atenció per ser més conscient de les sensacions.
• I en el meu cas, he passat per diferents fases en aquest sentit i actualment l'experimento des de diferents vessants. Però el que més valoro del que m'ha portat la meditació ha estat l'experimentació de mi mateixa. A través de la meditació vaig experimentant els límits dels meus sentits i les meves percepcions a la recerca de respostes a preguntes com "qui/què sóc?", "què hi ha més enllà de jo mateixa?" o "què hi ha de veritat en allò que percep?". És una vessant més filosòfica o transpersonal de la meditació.

Són diferents vivències, totes certes i valuoses. El que m'ha duit a la conclusió de que la meditació té la capacitat d'oferir a cadascú el que li pertoca per a viure, per estar al món, per seguir en el seu procés de vida. I això és possible gràcies al poder i l'amplitud de la silenciació i la presència, que deixa espai per a tot i tot ho engloba.

No obstant, per a fer-ho possible, la meditació demana dos pre-requisits:

• Entregar-s’hi i confiar. Al principi, podem voler entendre per què funciona, quantificar els beneficis que n'obtindrem en relació al temps que hi dedicarem, valorar si ho feim bé o no, controlar el que passa quan meditam... Però això és contraproduent perquè és just el contrari del que cercam entrenar amb la meditació: ens dificulta estar en el present, acceptar el que és tal com és i centrar l'atenció en el que realment ens durà a l'evolució que cercam. Cal confiar, la resposta a totes les qüestions inicials vendrà quan no la cerquem tant directament, i amb la pràctica cada vegada seràs més capaç de comprendre, experimentar els canvis i recollir-ne els beneficis.
• Crear hàbit, que no és el mateix que dedicar-hi temps. Caldrà practicar, però més que destinar molt de temps a la meditació (la pràctica formal), serà important practicar l'atenció plena i el silenci en les activitats de la vida diària (la pràctica informal). La pràctica formal inicialment ens servirà per aprendre les eines i adquirir les actituds necessàries per a la presència plena, i després per a anar recordant-les i portant-les de nou al moment. Però on realment les practicarem serà en el dia a dia, sense deixar de fer els nostres quefers del dia a dia.

Si aquest tema et ressona, et genera curiositat, ganes de provar-ho... no hi pensis més!

A meditar s'aprèn meditant!

Vull dibuixar la meva nova espira meditant