Sobre mi
Pedagoga · Orientadora · Terapeuta transpersonal
Acompanyo persones esgotades pel treball a comprendre què els està passant, escoltar què necessiten i trobar una forma de viure i treballar que tingui sentit per a elles.
Sóc na Beatriu
Durant molt de temps vaig sentir que la feina em prenia tota l'energia i, poc a poc, em vaig anar perdent fins a gairebé no recordar què m'agradava fer ni quin sentit tenia el que feia en el meu dia a dia.
Arribava cansada, amb el cap encara en la feina i amb cada cop menys energia per gaudir de la meva família, dels meus interessos o simplement del meu dia a dia.
Durant un temps vaig pensar que era normal, però va arribar un moment en què només em venia de gust descansar, meditar, contemplar o estar en silenci. Tot el que feia falta em sobrava, tot em molestava.
Al principi vaig intentar sortir-me'n pel meu compte. Vaig llegir, vaig fer alguns canvis, vaig buscar espais d'alleugeriment i vaig intentar escoltar-me més. Algunes coses m'ajudaven, però de manera puntual i sense acabar de transformar el que estava vivint.
Fins que vaig entendre que necessitava deixar de donar voltes sola i deixar de perdre'm una etapa de la meva vida que no tornaria: veure créixer els meus fills, compartir temps amb ells i aprofitar uns anys en què tenia salut i energia per viure experiències que potser més endavant ja no serien possibles de la mateixa manera. Vaig començar a demanar ajuda, a formar-me i a buscar de manera activa una altra manera de viure i relacionar-me amb la feina.
Enmig d'aquest procés vaig demanar un trasllat. Ja era el cinquè centre públic en què treballava com a orientadora i, tot i que canviaven els llocs i les circumstàncies, jo seguia repetint un patró que em portava a l'esgotament. Tot i això, vaig tornar a pensar que només necessitava canviar de lloc per poder estar millor.
Em van concedir aquest trasllat, però em van demanar que em quedés un curs més per acabar el projecte en què estava implicada com a part de l'equip directiu, i vaig acceptar.
Amb el temps he entès que aquell any va ser un regal.
Aquell últim any em va ensenyar que no necessitava marxar per començar a estar millor, que també podia començar a canviar sense esperar a canviar de lloc.
Aquell any ja no tenia energia per seguir funcionant com abans, així que vaig començar a treballar a un altre ritme, a revisar el meu nivell d'exigència i a protegir millor el meu temps.
I vaig descobrir una cosa important: les coses continuaven sortint bé.
Continuava complint amb la meva feina. Continuava sent responsable. Tot continuava funcionant sense que jo hagués de quedar-me hores infinites ni entregar a la professió l'energia que després faltava en la resta de la meva vida.
Encara no estava en un moment de fer grans coses. Necessitava recuperar-me física i mentalment després d'anys de sobreesforç. Però aquella forma diferent de treballar em va permetre seguir formant-me en teràpia transpersonal, mantenir la meva pràctica de meditació mindfulness i, sobretot, estar més present amb la meva família i començar a recuperar espai per a mi.
Aquesta caricatura va ser part del regal que em van fer els meus companys abans de marxar. D'alguna manera, reflecteix com em veien des de fora en aquell moment. 
Quan finalment vaig arribar a la meva nova destinació, no només havia canviat de lloc o de companys (treballava del mateix), jo també havia canviat la meva manera d'estar a la feina.
Les meves expectatives eren altres. La meva relació amb l'exigència era diferent. Havia après a reconèixer abans algunes senyals, a posar més límits i a no mesurar el meu valor únicament per tot el que era capaç de fer professionalment.
Avui visc la meva feina d'una manera molt distinta. Continuo treballant com a pedagoga i orientadora en centres públics, però cuido la meva energia per poder dedicar-la també a allò que completa el sentit del meu dia a dia: la meva família, els meus amics, la música i ajudar altres persones a recuperar espai i energia per gaudir de la seva vida.
Segueixo tenint moments de cansament, dubtes o desànim, però ja no m'arrosseguen de la mateixa manera. Sé reconèixer abans què m'està passant, escoltar el que necessito i fer ajustos.
I, amb perspectiva, veig amb molta claredat què em va ajudar a recórrer aquest camí.
El camí personal s'uneix al professional
La meva experiència personal s'uneix avui a més de 20 anys com a pedagoga i orientadora i a la meva formació en teràpia transpersonal.
La pedagogia i l'orientació m'han ensenyat a ordenar processos d'aprenentatge i transformació, a fer les preguntes necessàries, a explorar possibilitats i a convertir el que sembla confús en passes més clares.
La teràpia transpersonal va ampliar aquesta mirada: cos, emocions, pensaments, valors, necessitats, identitat... donen sentit i direcció al procés de canvi i al dia a dia.
De aquesta combinació neix la forma en què acompanyo avui a Espiralia Brújula.
No per dir-te què has de fer, ni per empènyer-te a quedar-te ni a canviar de feina. Tampoc per intentar repetir el meu camí.
Sinó per ajudar-te a comprendre millor què et passa, escoltar què necessites i començar a fer canvis reals que tinguin sentit per a tu i per a la vida que estàs vivint ara.