Els espais que habitem influeixen en els nostres hàbits, les nostres emocions i la nostra manera de viure molt més del que solem imaginar. No només condicionen el que fem cada dia, sinó també allò que ens resulta més fàcil o més difícil cultivar a la nostra vida. Aquest article explora la relació entre espai, benestar i creixement personal, i proposa una mirada conscient sobre els llocs que habitem: com escoltar-los, transformar-los i convertir-los en aliats silenciosos de la vida que volem construir.
Els llocs que habitem condicionen molt més del que solem pensar: faciliten, dificulten o sostenen la vida que estem cridats a viure. Ens resulta fàcil reconèixer-ho quan observem llocs molt diferents entre si: no és el mateix viure en una gran ciutat que en un petit poble. No és el mateix despertar davant del mar que al costat d'una carretera transitada. No és el mateix viure en un barri ple d'activitat que en una zona tranquil·la envoltada de natura.
Cada entorn afavoreix determinades experiències.
La ciutat pot facilitar trobades, activitats culturals, accés a serveis o una vida social més intensa. El camp pot afavorir el silenci, el contacte amb la natura, la cura d'un jardí o un ritme més pausat. I entre ambdós extrems existeixen milers de possibilitats diferents. Cap és millor que l'altra, tot depèn de qui som i del que necessitem en cada moment de la nostra vida.
I, de la mateixa manera que l'entorn de la casa on vivim influeix en les nostres activitats del dia a dia, l'interior de la nostra casa també ho fa:
- Una estanteria plena de llibres al costat d'una butaca còmoda afavoreix la lectura.
- Un instrument visible convida a tocar-lo.
- Un escriptori preparat per estudiar facilita seure's a treballar.
- Una estoreta desplegada recorda al cos que pot moure's.
Influeixen els objectes, la quantitat de coses que hi ha, la llum, els colors, l'ordre, la decoració, la distribució de l'espai o la sensació general que transmet una estança. Tot això participa silenciosament en la nostra vida quotidiana. I dic silenciosament perquè a vegades no ens adonem de que el que està bloquejant el nostre benestar és principalment l'espai en què vivim, o que cert canvi en el nostre dia a dia i en el nostre benestar va venir acompanyat d'un petit canvi en el nostre espai.
Els espais també canvien amb nosaltres
No existeix un lloc ideal per viure, ni tampoc existeix una distribució perfecta per a tota la vida: no necessitem els mateixos espais quan vivim sols que quan vivim en parella, o quan arriben els fills petits que quan creixen i comencen a construir el seu propi camí.
En algunes etapes de la vida, especialment durant l'adolescència o en moments de transició, és normal que convisquin objectes d'una etapa que s'està esgotant amb altres que anuncien la nova etapa que comença. Llavors la gran quantitat d'objectes, el desordre i la desharmonia tenen sentit. Perquè durant un temps necessitem ambdós mons, i necessitem aquest aparent “caos” per poder crear el nostre nou univers. Més endavant, poc a poc, algunes coses deixen de tenir funció i altres comencen a reclamar espai. Llavors serà important buidar alguns objectes per donar lloc a altres, i recuperar cert ordre i estructura que ens permeti viure la següent etapa de manera plena.
La necessitat d'escollir
Quan l'espai és abundant, resulta més fàcil que cada activitat trobi el seu lloc.
- Una habitació per descansar.
- Un estudi per estudiar.
- Un taller per crear.
- Una biblioteca per llegir.
- Una sala per compartir.
- ...
Però quan l'espai és limitat, necessitem triar amb més consciència quin lloc ocupa cada cosa. Si observem el nostre entorn, és possible que descobrim que moltes persones viuen avui en espais més reduïts que els que van habitar generacions anteriors.
Avui dia, a la majoria de llars necessitem triar de manera conscient allò que ens sentim cridats a viure, crear petits racons per allò que és important per a nosaltres i revisar-los quan nosaltres canviem, perquè les nostres necessitats canvien, els nostres interessos canvien, la nostra vida canvia... I els espais que ens acullen també necessiten fer-ho.
De alguna manera podem dir que configurar l'espai és configurar la vida. Per això, cuidar un espai no és només una qüestió estètica, tampoc és una qüestió d'ordre perfecte. És una forma de preguntar-nos:
- Què necessito en aquest moment?
- Què vull cultivar a la meva vida?
- Quines activitats, relacions, projectes o hàbits vull afavorir?
I sovint transformar un espai és una manera de facilitar una transformació interior. Perquè els hàbits necessiten un lloc on arrel·lar-se, i perquè l'entorn pot convertir-se en un aliat silenciós de la vida que volem construir, alineant espai, hàbits i sentit.
Preguntes per pensar...
Quines activitats afavoreix actualment casa teva?
Quines activitats dificulta?
Quins objectes segueixen ocupant espai encara que ja no formin part de la teva vida?
Quins racons donen suport al teu benestar?
Quin espai necessitaria la persona que estàs cridada a ser?
I quin petit canvi podries fer avui per acostar-te a ella?
I si part de la vida que anhelem ja estigués esperant un lloc on créixer?
A vegades atribuïm els canvis importants a grans decisions, a un esforç extraordinari o a una transformació profunda de la nostra manera de ser. Però moltes vegades la vida avança d'una forma més senzilla:
- Un llibre a la tauleta de nit i comencem a llegir una novel·la que ens toca.
- Una estoreta visible i comencem a estirar el cos cada matí.
- Un racó es buida i apareix espai per crear.
- Una taula s'organitza i la ment comença a ordenar-se.
- ...
Els espais no canvien la nostra vida per si sols. Però poden facilitar, sostenir i recordar allò que és important per a nosaltres. Per això, cuidar l'espai que habitem és també una manera de cuidar la vida que estem construint. No per controlar-la, ni per fer-la perfecta, sinó per permetre que allò que necessita créixer trobi les condicions adequades per fer-ho.
Perquè, igual que una llavor necessita terra, aigua i llum, els nostres projectes, els nostres hàbits i la nostra manera de viure també necessiten un lloc on arrelar.
Si tens fills o filles adolescents o joves amb els quals t'agradaria compartir aquestes idees, els pots compartir la versió LevelUp.
I si aquest tema t'ha ressonat i ha despertat en tu noves reflexions o inquietuds, pots escriure'm. M'encantarà llegir-te i, si el ritme de la vida ens ho permet, seguir la conversa.
Contacta