Darrerament es parla molt de la intel·ligència artificial, però poc del que fa amb les nostres emocions.
Fa uns dies vaig llegir alguna notícia que em va commoure: hi ha persones (algunes molt joves) que fan servir la IA per crear escenes de violència sexual o abusos. No ho porto per escandalitzar, sinó per mirar què està passant per dins.
Allò que veiem, imaginem o practiquem (encara que sigui virtual) també entrena el nostre cervell. I si el que s'entrena és la barreja de desig i violència, l'empatia es va apagant.
El nostre cervell no distingeix tant entre el real i el virtual
Quan veiem alguna cosa, sentim. Quan ho repetim, el cervell aprèn. I amb el temps, el que abans ens impressionava deixa de fer-ho: necessitem més impacte per sentir el mateix.
La ciència ho anomena desensibilització. Ens desconectem una mica de l'altre... i també de nosaltres mateixos.
Per això, més enllà de la tecnologia, va d'humanitat: de com volem viure, sentir i relacionar-nos.
No es tracta de renunciar a la IA
La tecnologia no és l'enemic. El problema apareix quan es converteix en un lloc per anestesiar el que sentim o escapar del que ens costa.
Podem usar la IA d'una altra manera: per crear, imaginar, aprendre, comprendre'ns millor, donar forma a allò que portem dins. Quan la tecnologia es posa al servei de la vida, desperta la nostra part més creativa i empàtica.
Per pensar…
Què t'ensenya el que consumeixes o crees amb la tecnologia sobre la teva manera de sentir i relacionar-te?
Què estàs entrenant sense adonar-te'n: la connexió o la desconexió?
Quin lloc vols donar a la teva sensibilitat en el món que ve?
Cuidar el que és humà també és una forma de rebel·lia
En una època que ens empeny a anar més ràpid i a pensar menys, triar sentir, connectar, cuidar i crear és la forma més valenta de no perdre't. Viure amb consciència, sense por i amb empatia, és una forma de benestar i llibertat.
La IA pot ser una eina increïble, si la fem servir amb criteri.
Perquè el que és humà continua essent el millor algoritme.